007 Llicència per a difamar


"Fors posa en mans d’un advocat les presumptes injuries i calúmnies que considera que està fent el govern cap a ell i la gestió del seu partit"


Dijous, el partit defenestrat ara fa un any, va fer una exposició pública de la situació que personalment està vivint: "Segons va dir, durant aquest primer any que han estat governant qui el van desbancar, només s’han dedicat a difamar-lo i desprestigiar la seva gestió i la seva persona. Va lamentar que no hi hagi ‘presumpció d’innocència’ i que constantment se l’acusi de presentar factures falses quan Junts per Arenys governava. Per aquest motiu, va anunciar que ja s’havia reunit amb un advocat per mirar si presenta una denuncia per presumptes ‘injúries i calúmnies’."

En efecte, moltes acusacions, però cap denúncia ni cap resolució condemnatòria, fum. Difamar és gratis en aquesta república bananera on la Llei s'aplica de manera asimètrica, s'absol a corruptes i es condemna a polítics que posen urnes.

Si Fors acaba posant denuncia, anirà contra el Govern actual i la seva cap, l'Alcaldessa ja va ser denunciada (quan només era regidora a l'oposició) per acusar-me FALSAMENT d'haver facilitat "informació privilegiada" als licitadors de les guinguetes, això va ser l'any 2014, a Ràdio Arenys em va acusar amb la consciència clara de que no era cert i ho va reiterar al Jutjat de Pau on se li va donar l'oportunitat de rectificar i no ho va fer, es va mantenir ferma en la mentida.

Fragment del Judici on Annabel Moreno admet davant la jutgessa que va fer acusacions sense tenir CAP PROVA.

Malgrat la confessió de la inculpada i l'informe del fiscal en que considera provat que va haver injuries i calumnies, la Jutgessa va decidir que aquesta forma de procedir està emparada per la llibertat d'expressió, com si la dignitat de les persones no tingués cap valor.

A la pràctica, això constitueix un xec en blanc al tot si val, a la impunitat que és la mare de la corrupció.
Gràcies a la impunitat, uns esmercen temps a empastifar al'adversari polític i aquest ha d'esmerçar temps a defendre's de l'abús, tots aquests esforços son restats de la gestió del bé comú, tot això acaba perjudicant al contribuent. A río revuelto, ganacia de ... corruptes.

El sistema judicial té part de responsabilitat en aquesta situació de crisis de l'ètica pública, però també els mitjans de comunicació que son prolífics escampant indicis o rumors, però parcs en el moment de la post-veritat com se li diu ara.

I jo em pregunto de què serveixen Observatoris de la Transparència, aprovació de Codis Ètics quan davant d'aquests abusos, resten en silenci còmplice, deixant com a únic recurs una saturada Justícia.

Per tant, en ús del meu Dret a la llibertat d'expressió et deixo amic lector fets objectius i documentats, la meva valoració personal i a tu et correspon formar-te criteri de quins son els límits de les llibertats i una possible explicació de per què dia si i dia també trobem las pàgines plenes de casos d'absoluta manca d'ètica en la gestió pública, la impunitat ha estat la reina durant dècades i així ens va.

He dit.


Comentaris